Madrid Rebelde — De la Guerra Civil a la Movida
Madrid, Spain
Plaza del Dos de Mayo: la rebel·lió de 1808 es troba amb la Movida dels 80 Gran Vía sota setge: l'avinguda dels obusos durant la Guerra Civil Puerta del Sol: on convergeixen tots els moments polítics espanyols La Tabacalera: 16.000 m² de resistència creativa
El recorregut comença en una caserna militar del segle XVIII amb una magnífica portalada barroca, actualment un dels espais culturals contemporanis més importants de Madrid. Aquesta fortalesa militar transformada en casa de l'art és la metàfora perfecta de tot el que explora aquest itinerari.
Aquesta plaça porta el nom de l'aixecament de Madrid de 1808 contra Napoleó i, 170 anys més tard, es va convertir en l'epicentre de la Movida Madrilenya, l'explosió cultural dels anys 80 que va seguir a dècades de repressió franquista. La rebel·lió va definir aquest lloc en dues èpoques diferents.
El primer gratacel de la Gran Vía es va convertir en el punt de referència més visible de la Guerra Civil: l'artilleria nacionalista utilitzava la seva alçada com a referència per bombardejar el Madrid republicà, mentre que corresponsals estrangers com Hemingway enviaven cròniques des del seu interior.
Durant el setge, la Gran Vía va ser batejada com l'"Avinguda dels Obusos" pels projectils que hi queien diàriament; tot i així, els cinemes i les botigues van romandre oberts mentre els madrilenys desafiaven els bombardejos. La cultura del cinema va persistir com un acte de rebel·lia col·lectiva durant els dos anys i mig de setge.
El centre neuràlgic de la política espanyola i l'epicentre de la història democràtica de Madrid, des de la proclamació de la República el 1931 fins a la seu del règim de Franco i, finalment, el moviment 15-M de 2011 que inspiraria moviments d'ocupació a tot el món. Tots els moments de la rebel·lió espanyola convergeixen aquí.
Sota el franquisme, la Plaza Mayor va acollir mítings del règim i desfilades militars que celebraven la victòria nacionalista, mostrant el control del règim sobre l'espai públic. Després del retorn de la democràcia, la plaça va ser recuperada com a espai per al poble, transformada de monument al poder en lloc de trobada per a la vida quotidiana.
Una basílica neoclàssica amb una cúpula de 33 metres (la més gran d'Espanya), utilitzada pel règim de Franco per a cerimònies oficials d'estat i que acull pintures primerenques de Goya: un monument tant a la grandesa artística com al poder autoritari.
Un centre d'art autogestionat de 16.000 metres quadrats en una antiga fàbrica de tabac, on grafiters i artistes internacionals creen sense patrocini corporatiu: una declaració viva que la creativitat pertany al poble i no als poderosos.
Una plaça multicultural on conviuen 82 nacionalitats, on la visió de Franco d'una Espanya monocultural va ser definitivament rebutjada: la prova que la rebel·lió no acaba amb el canvi polític, sinó que continua en la convivència diària i la fusió.
Fem servir galetes per analitzar el trànsit del lloc i millorar la teva experiència. Pots acceptar o rebutjar les galetes d'anàlisi. Més informació