L'arquitectura dels somnis: el Modernisme de Barcelona
Barcelona, Spain
L'Illa de la Discòrdia: tres obres mestres una al costat de l'altra La teulada d'esquena de drac de la Casa Batlló i el simbolisme de Sant Jordi El bosc de columnes de la Sagrada Família Hospital de Sant Pau: bellesa dissenyada per curar Les xemeneies guerreres de Gaudí al terrat de La Pedrera
La sala de concerts de Domènech i Montaner, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1908, és la peça central audaç del Modernisme català: un edifici que explota amb vitralls, escultures i mosaics ceràmics.
El primer edifici de Gaudí (1898-1900) i la seva obra més conservadora des del punt de vista arquitectònic, però prou audaç per guanyar el primer premi d'arquitectura de Barcelona.
Obra mestra modernista de Lluís Domènech i Montaner de 1902-1906 que destaca per una ornamentada cúpula de cantonada i mosaics florals. Forma part del llegendari trio de l'Illa de la Discòrdia al Passeig de Gràcia.
Disseny de Josep Puig i Cadafalch de 1898-1900 per al magnat de la xocolata Antoni Amatller, que presenta un distintiu capcer esglaonat d'estil neogòtic i divertides escultures d'animals que simbolitzen la producció de xocolata.
La reforma que Gaudí va fer entre 1904 i 1906 de la casa d'un magnat tèxtil es va transformar en un drac arquitectònic. La façana de ceràmica resplendent, els balcons en forma d'os i la teulada amb llom de drac expliquen la llegenda de Sant Jordi matant el drac en pedra, rajola i ferro.
L'últim edifici civil de Gaudí (1906-1912), un bloc d'apartaments radical que va impactar tant a Barcelona que els veïns van demanar que s'enderroqués. L'aspecte de pedrera li va valdre el sobrenom de «La Pedrera».
La basílica inacabada de Gaudí, en construcció des de fa 144 anys. Una obra mestra d'innovació estructural que combina la visió espiritual amb les matemàtiques revolucionàries; l'única part de l'edifici que Gaudí va completar en vida és la radiant façana del Naixement, mentre que el bosc interior de columnes orgàniques i les innovacions geomètriques defineixen el seu enfocament de l'arquitectura sagrada.
L'última obra mestra de Lluís Domènech i Montaner i el conjunt modernista més gran del món. Dotze pavellons dissenyats perquè els pacients poguessin veure jardins des de cada llit, connectats per galeries subterrànies i declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.
Fem servir galetes per analitzar el trànsit del lloc i millorar la teva experiència. Pots acceptar o rebutjar les galetes d'anàlisi. Més informació